Hola, amic

Hola amic, que curiós és el destí... tant de temps que ha passat i la bona gent tant a prop que ens trobem ( lo de bona gent es per tu, eh!! que jo... je,je ), malgrat que amb els anys et penses que perds el contacte, indirectament, sempre hi ha algú o un moment per reviure un record de la gent que ha conviscut amb tu.
En una de les millors etapes de la meva vida....a l’Agrupament Escolta Lluís Companys / Roland Phillips tinc el record d’un cap que quan vaig entrar per primer cop, la seva veu, greu, imposava respecte, però.. a l’hora era dolç i proper, donava confiança, tant segur de tot, fins que un dia en una excursió.. tot de sobte me’l trobo per terra fent fotografies a les floretes i les papallones ! caram ! desprès, tot d’una.. un plano d’orientació i una brúixola !! vaig pensar, aquest tio es raríssim ! ja l’hi vaig perdre una mica el respecte.. je.je. de que anava tot això ? per que ho feia això en Ferran ?... be, jo era tan sols un adolescent i tenia altres pensaments, ...per això ara sempre que em perdo a la muntanya penso en tu.
Amic Ferran, Moltes gràcies pels bons moments i Moltes Felicitats en el teu 50è Aniversari, també de part de la Rossana.

Una abraçada JOANRA.