A la cinquantena va la vençuda!

Ara que fas cinquanta anys, totes aquelles persones que, en algun moment de la teva vida, ens hem creuat amb tu, d'una manera més o menys intensa, et volem regalar aquest blog, amb els nostres missatges de felicitació.

Per molts anys!

PD.: Bé, això del Cap Capu, et deixem que ens ho expliquis tu. :-)

Per cert, et posem deures Ferran: has de contestar amb comentaris tots els escrits del blog. I després te'l podràs personalitzar com més t'agradi, que això que queda aquí ja és teu.

Ah!, i tots podeu comentar els escrits de tothom. Només cla que aneu a l'enllaç comentaris al peu de cada article.

ARA QUE JA ELS HE FET (ELS 50...)

“Costella” i fill, germans, germanes, cunyats, cunyades, nebots i nebodes:

Ara que ja he paït els efectes de la sorpresa (i el dinar...) de dissabte passat, deixeu-me dir el que no vaig dir a Riells, que ja sabeu que soc més aviat esquerp per a aquestes coses: us estimo.

Veu aconseguir que el que pintava de ser un dia com tants d’altres, amb l’”extra” de l’excursioneta pel Montseny i el dinar posterior en família, es convertís en un acte multitudinari i carinyós, que no oblidaré. Veu fer que em sentís apreciat, i us ho agraeixo enormement, per l’esforç que hi veu posar (de totes maneres, no soc difícil d’engalipar, jo...) i les complicitats que veu arrossegar. Fantàstic, el bloc !!! Tinc entreteniment (i feina...) per dies !!

Ahir vaig estrenar el TomTom, i va anar perfecte. Només vaig fer 42 km més dels que tenia previstos (BCN-TGN-Batea i tornada)...però no crec que fos culpa del GPS. En fi, ja ho anirem polint, això !!

Vaig acabant, que això és un rotllo. Només demano a tots els que veu fer fotos que me les passeu, que seran un bon record.

Abraçades i petons per tuttiquanti!!

VISCA LA MARIA !!!

Abans de que les vostres ments retorçades comencin a malparlar de mi, ni faré una apologia del cannabis ni tampoc de la meva cunyada. La Maria és el nom del TomTom, aquell aparell que em veu regalar entre tots, i que s'està convertint en companya inseparable de les meves expedicions a la recerca del defraudador rústic. Em parla, em diu per on he de girar, m'avisa si corro més del compte, em toca les campanes quan s'acosta una benzinera...i em porta fins a la porta de les masies que visito!!! Sí, sembla inversemblant, però li poses les coordenades (longitud i latitud) i au!, pel dret! L'únic problema és que em fa passar per uns camins...no em regalaríeu un 4x4 pel proper aniversari?? (-: (-:

SEGONA ENSARRONADA, PER SI ME N'HAVIA OBLIDAT DELS 50

No volies brou? doncs aquí en tens dues tasses!! Conxorxades les ordes de l'agrupament sota el comandament del Miki (t'estimo, Miki!) em van parar una nova trampa en la qual, no cal dir-ho, vaig caure novament de quatre grapes. I al voltant d'una taula ens vam retrobar amics i amigues que, pel cap baix, no ens vèiem des de feia 20 o 25 anys. Se'm va fer un nus a la gola en veure allà aquella fantàstica gent, que mai no he oblidat, perquè formeu part dels anys més bonics de la meva joventut. I no vaig poder evitar el pensar en tants i tants altres que no hi vau poder ser, a la terra o més enllà, pel motiu que fos. I vull creure que això servirà d'excusa per tornar-nos a trobar qualsevol dia d'aquests.
Aquí teniu un parell de fotos amb els assistents, per anar fent boca (falta el Màrio i companyia, que van arribar més tard). Però, si voleu, a la url:
http://picasaweb.google.es/capcapu/RETROBADAAMICSAELLCRPH?authkey=V_BsV8USoOU

en trobareu una colla més.
Ah! me n'oblidaba! el Miki i els seus amics (la Miki's Brothers Big Band) em van fer un regal inoblidable: una gravació d'aquella cançó que cantàvem tan sovint, "Ja me'n vaig d'excursió". La podreu escoltar clicant el triangle blau de l'enllaç de més avall.
Gràcies, amics!!!


boomp3.com

L'AMIC ALFONS MONTER (UN D'AQUELLS RAIERS)

L'amic Alfons va penjar una foto dels Raiers de l'any 1979, i en Víctor li va respondre que potser ens hauria de dir qui era, per als que no el coneixien. Doncs l'Alfons és el nano tirant a rosset que hi ha entre la Carmela i jo, assegut al terra. Ara ja no és ni tan nano, ni tan rosset... i aquí teniu una foto d'ell i la seva família (l'Àngels i la petita Bruna). Ens envien records des de Folgueroles!

Una abraçada molt gran, Alfons!!

Record de la festa

Aqui teniu la foto d'en Ferran, preparat per bufar les espelmes del seu pastís d'aniversari. Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys ... (repetir incrementant d'un en un, fins arribar a cinquanta: buff!!).

EL PERQUÈ DE "CAPCAPU"

Així m'ho han explicat i així us ho repeteixo:
Com suposo recordeu, la nostra besàvia materna (la mare del iaio Josep Maria) era cubana, i això feia que el iaio es relacionés amb la seva família en castellà. Quan vaig néixer jo, no em deien Ferran, noooorrrrrr!!!, sinó "Fernandu" (va ser el meu primer trauma d'infantesa...i em va costar anys de reivindicacions que se'm normalitzés el nom). Quan vaig començar a dir les primeres bestieses, suposo que em devia sortir algun so gutural per reproduir el meu "nom", que van identificar com a "capcapu". I així va quedar. E si non é vero, é ben trobato...
I un altre dia us parlaré de la meva habilitat innata per xiular "El puente sobre el río Kwai"...
Nota: per als despistats, els de la foto són els iaios Josep Maria i Mercè, els pares de la mama.

FELICITATS!

Primer de tot MOLTES FELICITATS!!!!!!,per arribar als cinquanta el pasat 26 de Gener,
quant van neixer els televisors erem amb blanc i negre ara ja son amb color, molt de temps a pasat, compartin moltes experiencies,aventures, treballs,i aprenen moltes coses al teu costat, el importan es arribar i mantenir la salud,que en puguis fer molt mes.
Com es costum ultimament de temps poc en tenin lliure, deures i obligacions moltes,pero em de trobar el moment per celebrar aquets importan esdeveniment, fer unes cerveces i recordar antigues batalletes.

esperant el moment, fins aviat,salut.

Mario

Aixi que pugui penjare en el teu bloc uns quants recorts que estic preparan.

EL MÉS IMPORTANT!!!

Ep! No oblidem el més important!!!

LA MAMÀ (i el papà)

visca la mare que ens va p....ir

que sense ella, cap de nosaltres seríem aquí.

UN PETONÀS ENORME PER TÚ, MAMÀ,

QUE AHIR ET VEM TROBAR A FALTAR.

T'estimem

Núria

I FAS 50 ANYS

Amb el día d'avui fas els 50 anys!!!!
Per molts anys. Jo el volia agrair que volguesis ser el padrí de la mella filla petita L'Alba, sempre has estat a l'alçada, i això es d'agrair.
Bé no et vull ensabonar més. I és que les dedicatòries malauradament no estan fetes per a mi.
Per Molts anys i fins aviat........
Petonets i Gràcies. Cap Capu

Isabel

FESTUKI , FESTUKI !!!

Moltes felicitats !!! Segur que no t'esperaves tot el nostre "plan perfecto" del teu dia. Ha sigut molt divertit preparar-ho tot. I ho hem fet amb molt de gust !! Com pots veure tens molta gent que t'estima... i hi ha gent que t'ha aguantat mig segle !!!(sona fatal això eh :P ). Encara recordo que quan era molt petita, havia de vigilar molt de no confondre't amb el meu pare... que m'havia passat més d'una vegada!! És que, si una us veia des de baix... no hi havia gaire diferència. Ara sí, amb la barba del meu pare... però crec que ja no em farà falta per distingir-vos :P jeje. Però encara hi ha gent que confon els Pàmies per mitja BCN !!

L'OU FERRAT

Hey Ferran!!

Saps qui sóc? mira la foto i veuràs la foto d'alguns dels machotes que portaves d'excursió!

Osti, osti...quin revival! records de muntanya, de guitarra (com és deia el grup de Folk que tenieu?).... la veritat és que els textes i les fotos ens transporten en el temps. Per sort alguns de l'agrupament encara ens veiem i fins i tot sortim a caminar!

De l'època de l'agrupa recordo el Ferran amb els rochetons, la camisa de franela de quadres, les botes kamet i aquella veu radiofònica que ens intentava explicar com orientar-nos (quina pinta que fotiem i que bé que ens va anar a tots aquells anys de muntanya, col·leguisme i farra). Després vaig creixer, vaig estudiar biologia i recordo alguna sortida amb el Ferran i la Isa pel delta del Llobregat a veure pajaritos! Ell se'ls coneixia tots!!

Vinga company, MOLTISSIMES FELICITATS i ho celebrem ben aviat

Enric de Roa

Bé, primer de tot...

.

Be, primer de tot desitjarte que tota la càrrega dels 50 confluexi en aquest

dia 26 de Gener per que ho puguis gaudir amb tota l'intensitat que el

cos i el temps d'un sol dia t'ho permetin.

Recordarte, que encara que no ens veiem massa sovint, la teva persona

continua sempre present en el record que va format la meva vida "ja camí

del mitg secle també".

Per aixó he penjat un trocet de temps atrapat en aqueta fotografia de ....

ja fa uns anys i espero que malgrat les faltes, que com sempre he tingut en

català, i que "segurament restaran perdonades", imprimeixen part del

meu caràcter........, et porti un bon record, com ho fa en el meu cor "sentimentalment", donç

físicament el de la foto i la de la foto ja en feien prou....i crec que continuen........feliçment.............

un desitg, mes grant si pot ser que aquesta realitat llaurada durant mig secle..............................

la de que siguis molt feliç............

Joan Carles

TIET FERRAN

Estiu 2002

Felicitats, tiet!!!

Te'n recordes de quan vem anar a la muntanya per deixar lliure el vostre conillet? aquesta foto és d'aquell dia.

Ultimament es veuen molts conills a la sortida de Sant Joan. Potser són els besnéts...

Ah! quan vinguis jugarem a "ping-pong", que tenim una taula nova.

Entreneu-vos (tu i l'Arnau) si no voleu que us donem una pallissa.

Verònica, Albert i Marta.

(i el papa també et felicita)

PAPITO!

Seguint amb la idea de la Sandra, aqui tens una foto del teu últim concert en viu:

(en algo s'ha de notar el domini del Photoshop, eh?).

Eduard

Va ser ahir, o abans d'ahir?

Recordo aquella nit cercant el camí cap a la Floresta amb la pluja per companya i una bossa de madalenes, ... i anar donant voltes.


Quina nit!










Quina colla de penjats perduts per Borredà!

Que les guitarres no faltin!

Felicitats, Ferran!

Felicitats Ferran! M'ha dit una 'oce-ollé-ta' que demà farà mig segle que ets per aquí. No saps qui sóc oi? Et donaré una pista fàcil...fa 30 anys que ens varem conèixer i... una tarda aburrida d'estudi (potser física o química?) et vas posar a tocar el 'banjo' i vaig aprendre una cançó que pensava l'havies 'plagiat dels Falsterbó3...l'Ou ferrat!

Ara 6 lustres després, la meva filla que ja té 18 anys, encara en canta alguna estrofa...



Una abraçada d'un 'EXperit' agrícola (la Sílvia Ollé m'ha dit que estas en plena forma... però, a les fotos del blog et veig amb moltes entrades...)

Carles Fusté

FELICIDADES CUÑADO

HOLA FERRAN

TUS VECINOS, SOBRINO Y CUÑADO SISCU Y FRANCESC TAMBIÉN QUEREMOS FELICITARTE TUS 50 AÑOS.
NOS INVITAS A PASTEL? PROMETO NO DEJARTE MUY ROJAS LAS OREJAS.
NOS VEMOS.

SISCU

Felicitats, de l'expedició Montgri'90's

Els teus companys expedicionaris de l'ascensió al Montgrí et desitgem un bon aniversari, tot recordant els perills i emocions de l'ascensió i sobretot del vertiginós descens, peseguits per una terrible tempesta empordanesa.
Els fats ens van perdonar la vida i ens van donar la glòria d'un retorn exitós del cim.

Jep Ramoneda

FERRANET

"Seure a les roques, meditar sobre el torrent i el planell; observar a poc a poc l'escenari ombrívol de la foresta, on habiten les coses que no són del domini de l'home, i el peu mortal rarament o mai no ha trepitjat!
Escalar la muntanya sense camí passant inadvertit, amb el ramat salvatge que mai no necessita una pleta, inclinar-se sol dalt els precipicis i les escumoses cascades, això no és la solitud: és només conversar amb els fetills de la Natura, i contemplar els seus tresors oferts."

Byron.


Ferranet, com pots veure el poema no és meu, però si que voldria dessitjar aquesta sensació a un gran AMIC.
Tan de bo... , puguis gaudir, com amínim 5o anys més d'allò que realment val la pena!
Un petonàs!!.
Geni.

Per molts anys cosinet!

Ja en fas 50.Com passa el temps cosinet! Quantes coses viscudes en aquests anys, quants records. Sembla que era ahir quan anavem d'excursió amb els teus amics dels Escolapis, el Miquel, el Josep, el Quim, el Xavier i jo portava les meves amigues de l' Institut, la Maite i companyia. Ha plogut una mica des de llavors, han passat moltes coses en les nostres vides que ens han distanciat tot i sabent que estavem tan a prop , però la vida és així i cadascú ha de seguir el seu camí.

Tu has estat el meu germà gran (que no tinc), per si no en tenies prou (ja no en ve d' una) perquè casa Pàmies era casa de tots i la tieta Núria, la mare de tots. Si les parets parlessin quantes coses podrien explicar... berenars, sopars, ens quedem a dormir, ens disfressem...

I ara, com qui no vol la cosa, ja has arribat als 50 (ara que no em sent, jo en tinc un a casa que també els té) .

Per molts anys Ferran.T' estimo.
Petons per tu, la Isa i l'Arnau .

Esther Riudor i família.

De la teva neboda veina.

Aii Ferdi Ferdi ..com a tiet "cachondo" que ets, et felicito amb cachondeo donant a conéixer la teva "part fosca", i espero que quan t'ho llegeixis riguis una bona estona ( yo he rigut bastant XD) . I també donar-te les gràcies per tot el que fas per mi, i per sempre ajudar-me quan més t'he necessitat ( soc una "taruga" tant en mates com en física i química..que hi farem).
I que sapigues que encara recordo la """"passejadeta"""" (entre moltes cometes) que vam fer a Montserrat, que quasi m'hi quedo, i al baixar l'Arnau reia de les meves cames que em tremolaven soles jaja. Aquest és un dels molts records que tinc amb tu, que no els escric tots perqué escriuria un testament..

I ara la part bona! aquí podeu veure el que fa el Ferran a les seves hores lliures (la part fosca).
I una cansó dels seus estimats Mojinos adaptada per a ell.




TÍO CHULO

No hay un tío tan chulo como el ferran
no hay un tío que sea tan vasilón,
y le queremos, le queremos, le queremos,un montón.
A las niñas les gusta una jartá
se derriten cuando lo ven andá
y le queremos, le queremos, le queremos una barbaridá.
él es tan chulo, tan chulo,tan chulo que mea colonia.
sus cuescos revientan el pantalón
y en la cama es el lobo feró
y le queremos,le queremos, le queremos un montón.
(Más chulo que un catalán con unas arpargatas nuevas)
él es tan chulo, tan chulo,tan chulo que mea colonia.
él las nuese las parte con el navo
y en el pecho se apaga los cigarro
y le queremos, le queremos, le queremos,un montón.
(Más chulo que un ocho verde pistacho)
él es tan chulo, tan chulo,tan chulo que mea petroleo.
(94 grados, el que quiera que venga que le llena la moto)
él es tan chulo, tan chulo,tan chulo que caga melones.
(¡¡3 melones 20 duros!!To los días mil duros en melone)


i aquí la cansó original:

Sandra.

Hola, tronc

Hola, tronc.

Ja veus, tot arriba. Faré com gairebé tots els que t'han escrit coses: parlar del passat, de la nostra història, que últimament et dediques a desenterrar, rebuscant en l'arbre genealògic de la family.

Com a germà gran, has obert camí en molts camps: la guitarra, les cançons i els LP's d'en Lluis Llach, Tom Paxton, Xesco Boix, John Denver, Falsterbo3, ..., els cants a la missa dels diumenges (ara ja més que oblidats), les excursions i passejades (encara que el Víctor i jo no acabéssim amb els escoltes i ens passéssim al "lado oscuro" dels esplais), ...

També recordo coses en que sempre has sigut un crack, com per exemple les borratxeres d'Optalidón amb moscatell o els pets amb olor d'arròs blanc (perdó als influenciables).

En tu sempre he tingut un mirall on veure'm reflexat físicament, ja que, amb la nostra més que evident semblança física, cosa que canviava en tu, cosa que apareix en mi pocs anys després (bé, tot menys l'esplèndida panxeta).

Bé, no m'enrotllo més. Aquí et deixo algunes cosetes trobades "en el baúl de los recuerdos".

Una forta abraçada i .... a la teva salut!!

felicitats Ferran

Ferran, Ferran.... abans de res, per suposat, moltes felicitats coetani meu !!!!
Cony si has fet camí ja, de fet, ja estem en aquella fase que quan et gires veus que tens més camí per darrera que el que queda per davant.
Imagino que ara l’adient seria una reflexió sobre el pas del temps, com passa de ràpid, algun record comú juràssic dels escolapis o millor de l’MCJ, tot adobat amb una cita literària indicativa que el millor està per venir, que encara ets –som- joves i que el temps és solament una il.lusió i que si la joventut de l’esperit i altres collonades.
Doncs mira, ens ho estalviem.
Sí m’agradaria saber que has estat fent tots aquests anys, si la vida ha estat benvolent amb tu, si encara fotografies choves (els darrers records sobre el tema encara eren anal.logics!!!), si tal dia com avui faràs balanç de la teva vida, si penses iniciar alguna activitat nova que tinguessis reservada per la maduresa o millor encara, si amb l’excusa del canvi de número, trenques radicalment amb la vida que portes , deixes l’ecologia i et passes a la física quàntica o te’n vas allunyant-te nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, etc.etc.
M’agradaria saber si encara toques la guitarra (per cert, mai t’agrairé prou la paciència pels acords que em vas ensenyar) i si, per fi, has pogut treure "paraules d’amor".
M’agradaria saber si has fet alguna animalada important en aquest temps de la que et sentis especialment cofoi
I també m’agradaria saber si t’importa realment fer 50 anys, si ja estàs calb i si ens trobes a faltar a aquells amics que érem i ara no estem
Mira estimat Ferran, ja saps que el mon no avança, gira i per tant ves a saber en quina nova volta ens tornarem a trobar però tinc clar que m’agradarà , que enyoro aquelles glorioses canastas nocturnes i que els moments que hem compartit en el passat els considero de lo bo bo que m’ha passat
Ras i curt,et diré que amb tant de fill de puta que hi ha pel mon per morir-se, me’n alegro que encara estiguis aquí.
Et desitjo tota la felicitat possible i raonable
Et desitjo que no t’avorreixis mai.
Encaixa aquesta abraçada virtual del teu amic
Josep Clotet

T'estimem

Ferran, Déu t'ha il.luminat pel camí de la bondat.

Gràcies per tot el que ens has ajudat.


Tonet i Carmina.

Del "petit" pel "gran"

Estimat germà gran, 16 anys ens portem de diferència! Això implica que et vaig conèixer ja d’adolescent i amb 4 pèls a la barba. De quan eres petit només conec 4 fotos teves a Valldoreix amb el cabell ros-ataronjat i gairebé sempre amb pantalons curts, ensenyant unes cames escanyolides (com tothom).

La primera imatge que vaig tenir teva és la que conec de la foto de tots els germans amb la mamà al mig (en la que semblo un petit buda de lo regordete que estava) i tu amb una melena a lo hippy i tots amb unes camises gruixudes amb colls allargats que fem pinta de sortir d’una sèrie de la època.... (con 8 basta!, i mai més ben dit)

El que recordo de petit és que tu i la Isa jugàveu força amb mi, i el que més m’ha quedat és la teva habitació amb moltes estanteries, totes plenes de capses i capses de diapositives de plantetes, ocells, arbres i animals varis (sense ofendre a ningú). De tant en tant ens feies uns “pases” amb el projector i la pantalla blanca, i ens deixaves tots bocabadats quan sortia una granota i deies: -Això és un Alytes cisternasii! (ho acabo de buscar per Internet) i després sortia un típic roure qualsevol i deies que era un “Quercus pubescens” (quina manera de complicar-se la vida!!) jejeje. Un altre record és la guitarra (i els teus concerts folk-cumbayà-tradicional), que tots els germans en veu aprendre i a mi em va costar ficar-m’hi, però un cop ho vaig provar.... (ho devem portar a la sang això de la música)

Després va arribar la teva etapa d’esplais i Escoltes Catalans i el llibre del Manual d’orientació!! TENIM UN GERMÀ FAMÓS QUE ESCRIU LLIBRES!! Que potser va ser dels primers llibres que vaig llegir, i que m’hauré de tornar a llegir, doncs si em perdo per Collserola abans arribo a França que a casa... jaja

Després va venir la emancipació, la boda, i l’Arnau, del qual t’agraeixo la confiança de fer-me’n padrí!

Aquest Arnau! que ens ha fet patir tant de petit, agafant sempre angines i coses varies!!! Molts ensurts i algun que altre desmai (com quan es va trencar el braç a casa la mama). Això de que el germà gran obre camí... jo t’he seguit sempre en l’exemple de caure rodó!! (sempre tinc l’excusa de que em ve de família). I ara l’Arnau ja és tant alt com tu o gairebé.
Doncs res, que qui dies passa, anys empeny, i ja van la friolera de 50 tacos!! Mig segle molt ben portat!! La veritat es que ningú ho diria...

La Laura també et vol dir alguna cosa......

Ja 50!! Moltes felicitats Ferran! Sóc la Laura, només et volia escriure algunes paraules en aquest gran dia. Gràcies per acollir-me tant bé en aquesta GRAN família i fer-me sentir part d'ella.

Hem tingut la oportunitat i sort de viure a Marià Cubí i estem molt contents. Encara hi ha restes de la vostra joventut: en un armari hi ha les mides d'alçada i noms de cadascú, de quan anàveu creixent. És molt divertit! Encara queda algun fòssil que altre, encara es sent la frescor d'aquella casa on vàreu ser tanta família convivint, tantes rialles, tantes sorpreses, tants records....Doncs bé, ara ja en tens 50 i han passat uns quants anys de tot allò, però a la teva mirada i esperit no et mancarà mai la teva joventut.

I l'Atos et desitja un bon GUAU (en català BUP, BUP!!) Moltes FELICITATS!!! de part dels tres.

Laura, Quim i Atos.

Per a molts anys capsigrany!

Quan tu em deies que aviat et faries molt vell, jo ja ho sabia! Estavem tots conxavats! Per a molts anys kumba!

Afegeixo algunes imatges per tal que et puguis fer càrreg de la teva evolució personal ( i física) Jo també he canviat. Em cago en Darwin!

Una abraçada!

Pep, Montse i Nil

HOLA FERDI

Hola Ferran,

Per molts anys germanet, avui és un dia important per a tu gaudeix de ell, i no oblidis tot el que la vida t’ha donat en aquests 50 anys.
.
Cinquanta anys es mitja vida Ferran, no se com resumir en un sol full tot el que et voldria dir.

Estic molt contenta de ser la teva germana i de sempre tenir-te tan proper en tots els sentits.

No volia ser la última del bloc, perquè no et sonés repetitiu això de que: ets el germà gran, has estat un model a seguir i un llarg etc.

Recordo quan em deies que havies de escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill, no se si era amb aquest ordre però ja pots dir que has fet las tres coses .

Igual que la Cristina, jo també et recordo amb les teves melenes i els pantalons acampanats i sempre envoltat de gent . Gent que omplia un món que tu t’havies creat.
Imagino que per a tu era un món perfecte. Si més no, a mi em semblava que de vegades ,( no sempre), vivies en un món apartat de la realitat i encara avui hi ha moments que em pregunto si encara ets allà.

La Isa amb els seus animalons i tu amb les teves plantetes, QUINA GRAN FUSIÓ!
Amb que ens sortirà l’Arnau?

Espero que amb totes aquestes fotos puguis fer un petit viatge al passat i recordar uns quants moments viscuts.

i com tu bé diries , només em resta desitjarte salut i força al canut !

Hola, estimat!

Hola estimat!

Que et puc oferir jo, apart de quatre paraules més o menys boniques?

Hem passat un piló de temps junts, i hi han hagut moments de tot: de bons i de dolents. Però tot i així el que jo et vull oferir és el compromís de què en la nostra relació, sobretot per la meva part, sigui la comprensió mútua de les nostres personalitats i la generositat de respectar el que cadascú fa. Fas per al·legria meva i de l’Arnau 50 anys.
Saps el que m'agrada i el que representa per a mí el dibuix que et dedico amb tota estimació, com a símbol del que jo voldria ser: forta, càlida, amorosa i valenta, i amb tot això tirar endavant la nostra relació amb aquestes qualitats i d'altres que tu puguis ampliar.

Amb l'estimació i el respecte que em mereixes per tot el que has passat al meu costat et desitjo avui i en endavant el millor per tots nosaltres, sobretot per tu.

La teva lloba que t'estima!!!!

I que els Déus et protegeixin per sempre

Isabel

¡¡¡¡SEMPRE ENTRE NOSALTRES!!!!!!

Hola Ferran,

Suposo que tot just t'enrecordaràs de mi, pero bè, et donaré una pista:
A.E. Lluis Companys (¡¡¡SEMPRE ENTRE NOSALTRES!!!)(Crit de guerra dels pioners), sortida de passos, Miquel Oller, pioners, clan, Xavier Durany(que el cel estigui), Marga, etc etc, etc.
Encara no t'ho dic.
Abans et diré, que vam tenir poca relació, tan sols la de cap(tu) i nano(nosaltres), però saps?? Sento molta nostalgia d'aquesta època, les excursions, els viatges en tren, les caminades interminables, les primeres aventures amoroses a les tendes de campanya, les primeres borratxeres(parlo de quan erem pioners i clan eh??), etc etc...
Encara no saps qui soc?, Bè ho deixem per al final, tan sols vull participar en el teu aniversari i felicitar-te per que vosaltres els nostres caps tambè vau contribuir al la nostre educació.

Ferran penso que tots els que vam estar en aquest Agrupament, els que estem i els que ens van deixar, sempre serem aquest nens, adolecents i joves que lluitavem per un món millor amb les seves guitarres, les seves motxilles i les seves ganes de viure i riure.

Ara si que et dirè qui soc:

Soc en Matias Muntané però en representació de tots els meus companys del agrupament que pot ser tu no t'enrecordes de tots ells, però estic segur que ells si s'enrecordan de tu.

¡¡¡¡¡¡FELICITATS FERRAN PÀMIES!!!!!!

DES D'OLOT PER AL FERRAN

AGOST 1972 (a Núria)


Per molts anys, Ferran!!!
Felicitats per aquest mig segle, i endavant, a per l’altre mig...

Sempre m’havies dit que t’hauria agradat molt viure a la província de Girona: per la teva afició de sempre d’anar a la muntanya a buscar bestioles i plantetes per fer fotos.
Aquí n’has fet unes quantes!!

Ja se’t veia de petit quan anàvem a Montserrat o a Núria amb els papàs (a les fotos, eh! que jo no ho recordo...!) que no hi havia muntanyeta o pedra on no t’hi enfilessis.

Hem fet algunes excursions junts. L’ultima, l’estiu passat, a St. Aniol, hi vaig suar la cansalada, però tu com si res, cap amunt. Es noten de lluny les caminades de més que em portes.

Encara tenim pendent la visita a les coves de Serinyà, que el dia que hi varem anar estava tancat. L’apunto per aquest estiu. També t’apunto “algunes feinetes”, com cada any, per que no t’avorreixis mentre jo vaig a treballar. je je je. Que consti que no és una estratègia per que no vinguis, eh?. Ja ho saps que a casa sempre hi ha lloc (encara que sigui amb un matalàs a terra).

Tinc molts records amb tu...A mi també em vas acompanyar a l’altar (com a la Tina) per allò del germà gran. (cosa que l’Alejandro no et perdonarà mai!!!).

Bé, molts i molts petons. Fins aviat.
NÚRIA

P.D. aquí tens algunes fotos que he trobat.



JARDI BOTÀNIC DE BLANES (SETEMBRE 1985)



SERINYÀ (JULIOL 2004)

Moltes felicitats, Ferran!

Ferran (kuki),

Moltes felicitats.

Com passa el temps! Recordo aquelles inoblidables èpoques que amb la motxilla, la guitarra i les tendes ens fotíem aquelles caminades de collons, sempre amb els teus aparells a la mà, plànols, brúixoles, pitus, prismàtics... Collons, tot un crak.

Mai oblidaré tot allò que em vas ensenyar de la natura i de la vida.

Gràcies per ser com ets. Tio, ets collonut. Molt aviat hem de tornar a cantar junts aquella inoblidable cançó que vas fer, Ja me'n vaig d'excursió. Vés fent memòria de la lletra i acords.

Una forta abraçada

Miki Oller - Julia Villacastin.

la nekane , "la pussa inquieta"

hola tiet moltes felicitats !

ja has arribat al 50 anys, estic molt contenta que siguis el meu tiet.

ens ho hem passat pipa preparant la teva festa.

com pot veure no em puc estar quieta ni a sobre l'Ariadna.

he intentat que les teves nebodes moguin el cul per tu , però ja els hi pesa i fan moltes vergonyes.

un petonasso.

Felicitats, Ferran!!

Hola Ferran,
Com ho portes això d’estar a punt de passar el llindar del mig segle?

Em fa molta “ilu” de participar en un dia tan senyalat com aquest, CINQUANTA TACOS!!! Ni quaranta ( que es quan venen les depres), ni seixanta ( que llavors tan sols penses en la jubilació )...

Jo et volia fer responsable de la meva addicció, una addicció que va estar a punt de costar-me la feina, el sou, les amistats...
Tan sols hi havia un sector de gent que m’entenia i aquí em vaig poder refugiar.
Eren els treballadors del fotoprix que cada dilluns esperaven amb ansietat els meus carrets i jo no podia esperar a les deu del matí que obrissin.
Per sort per a mi i els meus, van inventar les càmeres digitals i vaig poder superar aquest mal tràngol, no per tornar a ser normal (això no té remei) sinó per poder esborrar les fotos que no m’agraden o queden malament ...


L’única foto que vaig aconseguir i encara conservo d’aquell temps és la següent:


I coincideixo amb en Joan Ramon que va ser una de les millors etapes de la meva vida i de la qual en guardo un molt bon record.
Et vull donar les gracies per tot els valors que vas ser capaç de transmetre’m i sobretot per la manera de fer-ho


Una forta abraçada

Alfons

has fet de padrí.

bateig , comunió , casament... això els fotògrafs

en diuen les bbc (bodas , bautizos y comuniones) jiji .

no has faltat mai.

tampoc als dels meus peques.

aquí una mostra. :::: i que segueixis sempre igual !! (anaves guapo eh? tot trajeat) em sembla que el Pep igual que l'Alejandro , tampoc t'ho perdonarà ...

preparatius per la castanyada

com pots veure ens ho vam passar molt i molt bé tots , ja fa uns mesos per tal de preparar-te la sorpresa.

ah! i ja li pots dir a la iaia que l'asierito està molt bé i que bellugo ..

felicitats !!!

El meu pelroig preferit!

Recordo aquell noiet pelroig, amb pinta de guiri, però només la pinta eh?, que vaig conèixer ara fa dos dies; que enamorava amb la seva guitarra; seriós d'aparença, però un "catxondo" en el fons; sorprenent perque sempre sabia de tot (de vegades una mica repelent eh?); reservat però de mà oberta, molt oberta per a qui necessités un cop d'aquesta mà, contrincant perillós de tantes "podrides" i canastes (quina ràbia que em feies sempre que guanyaves), sempre a punt pels amics, sense fer preguntes. Amb moltes il.lusions i somnis per compartir, i de fet, algunes d'aquestes il.lusions les varem compartir molt.
Hem caminat molt, plegats, el mateix camí i d'altres vegades al costat, però jo sempre t'he sabut a prop, i espero que tu també m'hi sentis. I mira, continuo veient aquell noiet pelroig, però, i només, amb dos dies més.

T'estimo, ja ho saps. Megapetonàs!!!!!!!!!!!


Sílvia

FA UNS QUANTS ANYS

JA FA UNS QUANTS ANYS D'AIXÒ !!

una foto de l'Alba

Dedicat al meu padrí

Els teus cinquanta ja han arribat
i tu en tenies els dies comptats.

Amb molta paciència has esperat
i per fi el dia ha arribat.

Per això et diem:

FELICITATS!

Alba

albapamies@hotmail.com

la familia

A voltes la vida et proporciona oportunitats mes que agradables. Situacions que t'emplenen de gran satisfacció a l'hora que t'envaeix una onada de melangia i de records. Aquesta es una d'elles. No tan sols per l'oportunitat de participar en una iniciativa tant simpàtica sinó també per establir antics vincles i afectes.

Provo de recordar que significà el Ferran en els moments de la convulsa adolescència i no puc més que pensar en ell com en un germà gran adoptiu. El germà gran d'una família que sabia acollir a tota una colla de nois i noies amics del ja populós grup de Pàmies. Tots sabíem que a la casa del carrer Marià Cubí i teníem un refugi i al front d'aquest la presencia afectuosa del Ferran.

No voldria que es penses que el Ferran aporta només records emocionals ja que també recordo la seva inflexibilitat a l'hora de defensar l'equip en les "canastes" del divendres per la nit. Allà a la casa del Xavier, i a on la "colònia" (per no iniciats la ginebra) i els "puros" propiciaren un ambient de camaraderia i confidències única de la que vaig tenir el privilegi i la sort de participar-hi tot i ser mes jove.

Crec que hi han amistats que son per tota la vida i tant mateix això es el que jo sento. Malgrat el temps, las distancies, els encontres i desencontres, els canvis, els naixements, les morts, les caigudes i les pujades... son por tota la vida. Part de la meva família restarà sempre al carrer Marià Cubí.

Toni Jiménez Massana
ajimenez@copc.es

Felicitats de part de l'Oriol i el Lluc

Hola tiet Ferran,

Felicitats pels 50 anys. Fins als 50 i més enllà!!

En aquesta fotografia, que és de l'estiu, vam fer uns Pokémon de plastilina per presentar-los a un concurs que donaven una Nintendo DS de premi.

Al final no ho vam presentar, però per sort els Reis ens les han portat.

Lluc i Oriol (Vallromanes)

el 26 de gener

quin germà... !! a més de ser el meu germà gran és també el meu padrí. (no tothom ho pot dir que és padrí doble)
jo sempre recordo que sempre estaba amb molta gent, tenía sempre amics a casa. entre que tocava la guitarra, les seves melenes i els texans , suposo que tenia uns quants seguidors.

jo que sóc de les petites, puc dir que si que ha fet molt bé de germà gran. A més no li ha estat feina fàcil. Tants per sota i amb feina afegida.
li ha tocat ser el padrí , ja m'ha portat a batejar, fer la comunió i a l'altar.
si en sé us afegiré unes fotos perquè ho recordeu, tots els que hi estàveu

bé m'està donant problemes la música que us volia posar. deprés segueixo. ...

.....i tres dies després.........


ara doneu-li al play i els germans recordareu que la mama sempre explica que el ferran cantava aquesta cançó:


(Per escoltar-ho dona-li al PLAY)


SeeqPod - Playable Search

(Potser aquest funciona millor)



I ara el meu escrit:

...I era un 26 de gener quan la Núria contenta amb la seva panxa es dirigía a la antiga "clínica Quirón" sobretot antiga , per veure la careta d'un nen rosset o casi pèl roig (que no és un indi piel roja) amb ullets blaus que li donaría moltes alegries i molts mal de caps. (sobretot quan li va donar per donar cops de cap a terra). Bé déu n'hi do , les coses que t'ha donat temps a fer durant 50 anys. (fins hi tot anar a parar a hisenda)

a part de les "juergas clandestines" que acabo de descubrir que feies .. els escoltes, el drag, el llibre... els pets a propulsió.
bé espero que encara te'n quedin moltes de ganes que vas cap als 60 !!!!! moltes , moltes felicitats i molts i molts muacs !!!

Visca Catalunya , company!!!
Tina , Pep , i okupes.

boomp3.com

La importància del germà gran

Fins i tot al refranyer hi ha una jerarquia per als mesos, quan diu: El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu.

I si el refranyer, experimentat i saberut com és, fa això amb els mesos, què no ha de fer la natura amb els germans, i més quan aquesta corrua és de 8 exemplars?

Doncs jo sempre he pensat que el germà gran és una figura cabdal en el desenvolupament d'una família i en el bon derivar dels integrants més menuts.

El gran és qui ha d'anar obrint camí, és qui ha d'aprendre amb avidesa i prestament, perquè dels seus coneixements beuran els germans més petits. És important que obri portes i, que a més, sàpiga portar els altres cap aquells senders que no acaben en un cul de sac.

Cada germà té el seu paper, sens dubte. I cada un, irrepetible i del seu temple, ajuda a conformar la bombolla familiar. Però avui toca destacar les virtuts del Ferran, el tete, el gran.

És ben cert que els primers referents que tenim són els pares. El primer mirall on emmirallar-nos. Després també els mestres tenen un paper important. Però, com qui no vol la cosa, els germans, i especialment el gran quan exerceix de germà gran, és el referent més pròxim, el que tenim més a mà per fixar-nos.

He de dir que em sento molt orgullós d'haver tingut un germà gran com el Ferran, que ha obert molts senders cap on m'he pogut acostar per aprendre a viure.

Gràcies, germà gran!

Apa, m'acomiado amb una bona música de fons...

Hola, amic

Hola amic, que curiós és el destí... tant de temps que ha passat i la bona gent tant a prop que ens trobem ( lo de bona gent es per tu, eh!! que jo... je,je ), malgrat que amb els anys et penses que perds el contacte, indirectament, sempre hi ha algú o un moment per reviure un record de la gent que ha conviscut amb tu.
En una de les millors etapes de la meva vida....a l’Agrupament Escolta Lluís Companys / Roland Phillips tinc el record d’un cap que quan vaig entrar per primer cop, la seva veu, greu, imposava respecte, però.. a l’hora era dolç i proper, donava confiança, tant segur de tot, fins que un dia en una excursió.. tot de sobte me’l trobo per terra fent fotografies a les floretes i les papallones ! caram ! desprès, tot d’una.. un plano d’orientació i una brúixola !! vaig pensar, aquest tio es raríssim ! ja l’hi vaig perdre una mica el respecte.. je.je. de que anava tot això ? per que ho feia això en Ferran ?... be, jo era tan sols un adolescent i tenia altres pensaments, ...per això ara sempre que em perdo a la muntanya penso en tu.
Amic Ferran, Moltes gràcies pels bons moments i Moltes Felicitats en el teu 50è Aniversari, també de part de la Rossana.

Una abraçada JOANRA.