Estimat germà gran, 16 anys ens portem de diferència! Això implica que et vaig conèixer ja d’adolescent i amb 4 pèls a la barba. De quan eres petit només conec 4 fotos teves a Valldoreix amb el cabell ros-ataronjat i gairebé sempre amb pantalons curts, ensenyant unes cames escanyolides (com tothom).
La primera imatge que vaig tenir teva és la que conec de la foto de tots els germans amb la mamà al mig (en la que semblo un petit buda de lo regordete que estava) i tu amb una melena a lo hippy i tots amb unes camises gruixudes amb colls allargats que fem pinta de sortir d’una sèrie de la època.... (con 8 basta!, i mai més ben dit)
El que recordo de petit és que tu i la Isa jugàveu força amb mi, i el que més m’ha quedat és la teva habitació amb moltes estanteries, totes plenes de capses i capses de diapositives de plantetes, ocells, arbres i animals varis (sense ofendre a ningú). De tant en tant ens feies uns “pases” amb el projector i la pantalla blanca, i ens deixaves tots bocabadats quan sortia una granota i deies: -Això és un Alytes cisternasii! (ho acabo de buscar per Internet) i després sortia un típic roure qualsevol i deies que era un “Quercus pubescens” (quina manera de complicar-se la vida!!) jejeje. Un altre record és la guitarra (i els teus concerts folk-cumbayà-tradicional), que tots els germans en veu aprendre i a mi em va costar ficar-m’hi, però un cop ho vaig provar.... (ho devem portar a la sang això de la música)
Després va arribar la teva etapa d’esplais i Escoltes Catalans i el llibre del Manual d’orientació!! TENIM UN GERMÀ FAMÓS QUE ESCRIU LLIBRES!! Que potser va ser dels primers llibres que vaig llegir, i que m’hauré de tornar a llegir, doncs si em perdo per Collserola abans arribo a França que a casa... jaja
Després va venir la emancipació, la boda, i l’Arnau, del qual t’agraeixo la confiança de fer-me’n padrí!
La primera imatge que vaig tenir teva és la que conec de la foto de tots els germans amb la mamà al mig (en la que semblo un petit buda de lo regordete que estava) i tu amb una melena a lo hippy i tots amb unes camises gruixudes amb colls allargats que fem pinta de sortir d’una sèrie de la època.... (con 8 basta!, i mai més ben dit)
El que recordo de petit és que tu i la Isa jugàveu força amb mi, i el que més m’ha quedat és la teva habitació amb moltes estanteries, totes plenes de capses i capses de diapositives de plantetes, ocells, arbres i animals varis (sense ofendre a ningú). De tant en tant ens feies uns “pases” amb el projector i la pantalla blanca, i ens deixaves tots bocabadats quan sortia una granota i deies: -Això és un Alytes cisternasii! (ho acabo de buscar per Internet) i després sortia un típic roure qualsevol i deies que era un “Quercus pubescens” (quina manera de complicar-se la vida!!) jejeje. Un altre record és la guitarra (i els teus concerts folk-cumbayà-tradicional), que tots els germans en veu aprendre i a mi em va costar ficar-m’hi, però un cop ho vaig provar.... (ho devem portar a la sang això de la música)
Després va arribar la teva etapa d’esplais i Escoltes Catalans i el llibre del Manual d’orientació!! TENIM UN GERMÀ FAMÓS QUE ESCRIU LLIBRES!! Que potser va ser dels primers llibres que vaig llegir, i que m’hauré de tornar a llegir, doncs si em perdo per Collserola abans arribo a França que a casa... jaja
Després va venir la emancipació, la boda, i l’Arnau, del qual t’agraeixo la confiança de fer-me’n padrí!
Aquest Arnau! que ens ha fet patir tant de petit, agafant sempre angines i coses varies!!! Molts ensurts i algun que altre desmai (com quan es va trencar el braç a casa la mama). Això de que el germà gran obre camí... jo t’he seguit sempre en l’exemple de caure rodó!! (sempre tinc l’excusa de que em ve de família). I ara l’Arnau ja és tant alt com tu o gairebé.
Doncs res, que qui dies passa, anys empeny, i ja van la friolera de 50 tacos!! Mig segle molt ben portat!! La veritat es que ningú ho diria...
La Laura també et vol dir alguna cosa......
Ja 50!! Moltes felicitats Ferran! Sóc la Laura, només et volia escriure algunes paraules en aquest gran dia. Gràcies per acollir-me tant bé en aquesta GRAN família i fer-me sentir part d'ella.
Hem tingut la oportunitat i sort de viure a Marià Cubí i estem molt contents. Encara hi ha restes de la vostra joventut: en un armari hi ha les mides d'alçada i noms de cadascú, de quan anàveu creixent. És molt divertit! Encara queda algun fòssil que altre, encara es sent la frescor d'aquella casa on vàreu ser tanta família convivint, tantes rialles, tantes sorpreses, tants records....Doncs bé, ara ja en tens 50 i han passat uns quants anys de tot allò, però a la teva mirada i esperit no et mancarà mai la teva joventut.
I l'Atos et desitja un bon GUAU (en català BUP, BUP!!) Moltes FELICITATS!!! de part dels tres.
1 comentari:
Sí, sí, del petit al gran...
S'ha acabat això del petit, que el petit ja té 34 anys! ;-)
Publica un comentari a l'entrada