Com ho portes això d’estar a punt de passar el llindar del mig segle?
Em fa molta “ilu” de participar en un dia tan senyalat com aquest, CINQUANTA TACOS!!! Ni quaranta ( que es quan venen les depres), ni seixanta ( que llavors tan sols penses en la jubilació )...
Jo et volia fer responsable de la meva addicció, una addicció que va estar a punt de costar-me la feina, el sou, les amistats...
Tan sols hi havia un sector de gent que m’entenia i aquí em vaig poder refugiar.
Eren els treballadors del fotoprix que cada dilluns esperaven amb ansietat els meus carrets i jo no podia esperar a les deu del matí que obrissin.
Per sort per a mi i els meus, van inventar les càmeres digitals i vaig poder superar aquest mal tràngol, no per tornar a ser normal (això no té remei) sinó per poder esborrar les fotos que no m’agraden o queden malament ...
L’única foto que vaig aconseguir i encara conservo d’aquell temps és la següent:
I coincideixo amb en Joan Ramon que va ser una de les millors etapes de la meva vida i de la qual en guardo un molt bon record.
Et vull donar les gracies per tot els valors que vas ser capaç de transmetre’m i sobretot per la manera de fer-ho
Una forta abraçada
Alfons
2 comentaris:
Alfons, ens hauries de dir qui ets de la foto... pe als qui no us coneixem, si hi surts, és clar.
Jo hi trobo algunes cares conegudes: el Mario, el Miki... Ha plogut força, eh!
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Bon dia Victor, pels que no hem coneixeu soc el de les bambes blaves i asentat al mig d'en Ferran i la Carmela.
Alfons
Publica un comentari a l'entrada