A voltes la vida et proporciona oportunitats mes que agradables. Situacions que t'emplenen de gran satisfacció a l'hora que t'envaeix una onada de melangia i de records. Aquesta es una d'elles. No tan sols per l'oportunitat de participar en una iniciativa tant simpàtica sinó també per establir antics vincles i afectes.
Provo de recordar que significà el Ferran en els moments de la convulsa adolescència i no puc més que pensar en ell com en un germà gran adoptiu. El germà gran d'una família que sabia acollir a tota una colla de nois i noies amics del ja populós grup de Pàmies. Tots sabíem que a la casa del carrer Marià Cubí i teníem un refugi i al front d'aquest la presencia afectuosa del Ferran.
No voldria que es penses que el Ferran aporta només records emocionals ja que també recordo la seva inflexibilitat a l'hora de defensar l'equip en les "canastes" del divendres per la nit. Allà a la casa del Xavier, i a on la "colònia" (per no iniciats la ginebra) i els "puros" propiciaren un ambient de camaraderia i confidències única de la que vaig tenir el privilegi i la sort de participar-hi tot i ser mes jove.
Crec que hi han amistats que son per tota la vida i tant mateix això es el que jo sento. Malgrat el temps, las distancies, els encontres i desencontres, els canvis, els naixements, les morts, les caigudes i les pujades... son por tota la vida. Part de la meva família restarà sempre al carrer Marià Cubí.
Toni Jiménez Massana
ajimenez@copc.es
Provo de recordar que significà el Ferran en els moments de la convulsa adolescència i no puc més que pensar en ell com en un germà gran adoptiu. El germà gran d'una família que sabia acollir a tota una colla de nois i noies amics del ja populós grup de Pàmies. Tots sabíem que a la casa del carrer Marià Cubí i teníem un refugi i al front d'aquest la presencia afectuosa del Ferran.
No voldria que es penses que el Ferran aporta només records emocionals ja que també recordo la seva inflexibilitat a l'hora de defensar l'equip en les "canastes" del divendres per la nit. Allà a la casa del Xavier, i a on la "colònia" (per no iniciats la ginebra) i els "puros" propiciaren un ambient de camaraderia i confidències única de la que vaig tenir el privilegi i la sort de participar-hi tot i ser mes jove.
Crec que hi han amistats que son per tota la vida i tant mateix això es el que jo sento. Malgrat el temps, las distancies, els encontres i desencontres, els canvis, els naixements, les morts, les caigudes i les pujades... son por tota la vida. Part de la meva família restarà sempre al carrer Marià Cubí.
Toni Jiménez Massana
ajimenez@copc.es
