A voltes la vida et proporciona oportunitats mes que agradables. Situacions que t'emplenen de gran satisfacció a l'hora que t'envaeix una onada de melangia i de records. Aquesta es una d'elles. No tan sols per l'oportunitat de participar en una iniciativa tant simpàtica sinó també per establir antics vincles i afectes.
Provo de recordar que significà el Ferran en els moments de la convulsa adolescència i no puc més que pensar en ell com en un germà gran adoptiu. El germà gran d'una família que sabia acollir a tota una colla de nois i noies amics del ja populós grup de Pàmies. Tots sabíem que a la casa del carrer Marià Cubí i teníem un refugi i al front d'aquest la presencia afectuosa del Ferran.
No voldria que es penses que el Ferran aporta només records emocionals ja que també recordo la seva inflexibilitat a l'hora de defensar l'equip en les "canastes" del divendres per la nit. Allà a la casa del Xavier, i a on la "colònia" (per no iniciats la ginebra) i els "puros" propiciaren un ambient de camaraderia i confidències única de la que vaig tenir el privilegi i la sort de participar-hi tot i ser mes jove.
Crec que hi han amistats que son per tota la vida i tant mateix això es el que jo sento. Malgrat el temps, las distancies, els encontres i desencontres, els canvis, els naixements, les morts, les caigudes i les pujades... son por tota la vida. Part de la meva família restarà sempre al carrer Marià Cubí.
Toni Jiménez Massana
ajimenez@copc.es
Provo de recordar que significà el Ferran en els moments de la convulsa adolescència i no puc més que pensar en ell com en un germà gran adoptiu. El germà gran d'una família que sabia acollir a tota una colla de nois i noies amics del ja populós grup de Pàmies. Tots sabíem que a la casa del carrer Marià Cubí i teníem un refugi i al front d'aquest la presencia afectuosa del Ferran.
No voldria que es penses que el Ferran aporta només records emocionals ja que també recordo la seva inflexibilitat a l'hora de defensar l'equip en les "canastes" del divendres per la nit. Allà a la casa del Xavier, i a on la "colònia" (per no iniciats la ginebra) i els "puros" propiciaren un ambient de camaraderia i confidències única de la que vaig tenir el privilegi i la sort de participar-hi tot i ser mes jove.
Crec que hi han amistats que son per tota la vida i tant mateix això es el que jo sento. Malgrat el temps, las distancies, els encontres i desencontres, els canvis, els naixements, les morts, les caigudes i les pujades... son por tota la vida. Part de la meva família restarà sempre al carrer Marià Cubí.
Toni Jiménez Massana
ajimenez@copc.es
3 comentaris:
Toni, gràcies per la rapidesa en acudir a la cita.
El que són les coses, si no t'hagués trobat a Neurona, potser no t'haguessis assabentat de l'esdeveniment.
M'encanten aquestes causalitats!!
Ei Toni, que bé que has descrit el sentiment d'aquells anys (quasibé em surt llagrimeta). Marià Cubí va ser el refugi de la nostra adolèscència i joventut. Sempre la porta oberta amb el pany a la mà del Ferran. No en tenia prou de germans, perquè li sortíssim tots els postíssos? Espero que a ell també li omplís la nostra amistat. I amb el temps, en Ferran, encara s'ha tornat més acollidor. Com allò que es diu dels bons vins, que amb els temps millora.
Vinga Toni, fem un brindis amb aquest bon vi!
Un petó.
Sílvia Oller
Estimat Toni! Quant de temps sense tenir notícies teves (directes, que d'indirectes alguna m'arriba via germana, que ja saps que som mig veïns...)!! Les teves amables lletres m'han transportat a una etapa de la vida que tenia força endormiscada. Perquè, com es poden oblidar aquelles inenarrables excursions al Pirineu amb el teu Mini? quants hi havíem arribat a entrar? i així fins a Viella!!! O aquelles esgotadores maratons de "canasta" a casa el Xavier, que tan bé has descrit? Encara recordo aquell cop que el Xavier li va estampar un clauer al pit de la seva parella (no recordo si era el Josep o el Ricard) després de fallar una mà d'aquelles amb un pou ben sucós...Com diu la Sylvia, casa nostra sempre era plena d'amics d'algun o altre germà, amics que es van anar intercanviant, i van deixar la seva empremta. De tots en vaig aprendre. A tots us ho dec tot.
Una forta abraçada, amic!
Publica un comentari a l'entrada