Va ser ahir, o abans d'ahir?

Recordo aquella nit cercant el camí cap a la Floresta amb la pluja per companya i una bossa de madalenes, ... i anar donant voltes.


Quina nit!










Quina colla de penjats perduts per Borredà!

Que les guitarres no faltin!

El meu pelroig preferit!

Recordo aquell noiet pelroig, amb pinta de guiri, però només la pinta eh?, que vaig conèixer ara fa dos dies; que enamorava amb la seva guitarra; seriós d'aparença, però un "catxondo" en el fons; sorprenent perque sempre sabia de tot (de vegades una mica repelent eh?); reservat però de mà oberta, molt oberta per a qui necessités un cop d'aquesta mà, contrincant perillós de tantes "podrides" i canastes (quina ràbia que em feies sempre que guanyaves), sempre a punt pels amics, sense fer preguntes. Amb moltes il.lusions i somnis per compartir, i de fet, algunes d'aquestes il.lusions les varem compartir molt.
Hem caminat molt, plegats, el mateix camí i d'altres vegades al costat, però jo sempre t'he sabut a prop, i espero que tu també m'hi sentis. I mira, continuo veient aquell noiet pelroig, però, i només, amb dos dies més.

T'estimo, ja ho saps. Megapetonàs!!!!!!!!!!!


Sílvia