Recordo aquell noiet pelroig, amb pinta de guiri, però només la pinta eh?, que vaig conèixer ara fa dos dies; que enamorava amb la seva guitarra; seriós d'aparença, però un "catxondo" en el fons; sorprenent perque sempre sabia de tot (de vegades una mica repelent eh?); reservat però de mà oberta, molt oberta per a qui necessités un cop d'aquesta mà, contrincant perillós de tantes "podrides" i canastes (quina ràbia que em feies sempre que guanyaves), sempre a punt pels amics, sense fer preguntes. Amb moltes il.lusions i somnis per compartir, i de fet, algunes d'aquestes il.lusions les varem compartir molt.
Hem caminat molt, plegats, el mateix camí i d'altres vegades al costat, però jo sempre t'he sabut a prop, i espero que tu també m'hi sentis. I mira, continuo veient aquell noiet pelroig, però, i només, amb dos dies més.
T'estimo, ja ho saps. Megapetonàs!!!!!!!!!!!
Sílvia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sílvia, quant de temps!
Veieu les coses que té la informàtica i les celebracions? Hem trobat el lloc ideal i l'excusa perfecta per retrobar-nos un grapat de gent.
A reveure!
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Ei, Sylvia!! Sabia que no podies faltar en una cosa d'aquestes! T'agraeixo els "piropos" (ep, Víctor, volia dir "floretes"...), i especialment el de pèl-roig (jo, la veritat, quan em miro al mirall ja em costa trobar-ne, ja, de pèls...). Però són "gajes del oficio"...de fer-se gran. No parlaré aquí de les nostres aventures compartides, que donarien per a un llibre (amés, hi ha alguna germana molt cotilla...). Ni és el moment ni el lloc. Però sí et vull agrair la teva presència constant, la teva amistat, el teu recolzament en moments difícils...com ara mateix que ni recordo com es juga a la podrida ni els acords de l'"ou ferrat"!!
Hi ara que no et veuen ni el Jep ni l'Èlia, et torno el megapetonàs!!!
Publica un comentari a l'entrada