FERRANET

"Seure a les roques, meditar sobre el torrent i el planell; observar a poc a poc l'escenari ombrívol de la foresta, on habiten les coses que no són del domini de l'home, i el peu mortal rarament o mai no ha trepitjat!
Escalar la muntanya sense camí passant inadvertit, amb el ramat salvatge que mai no necessita una pleta, inclinar-se sol dalt els precipicis i les escumoses cascades, això no és la solitud: és només conversar amb els fetills de la Natura, i contemplar els seus tresors oferts."

Byron.


Ferranet, com pots veure el poema no és meu, però si que voldria dessitjar aquesta sensació a un gran AMIC.
Tan de bo... , puguis gaudir, com amínim 5o anys més d'allò que realment val la pena!
Un petonàs!!.
Geni.