ARA QUE JA ELS HE FET (ELS 50...)

“Costella” i fill, germans, germanes, cunyats, cunyades, nebots i nebodes:

Ara que ja he paït els efectes de la sorpresa (i el dinar...) de dissabte passat, deixeu-me dir el que no vaig dir a Riells, que ja sabeu que soc més aviat esquerp per a aquestes coses: us estimo.

Veu aconseguir que el que pintava de ser un dia com tants d’altres, amb l’”extra” de l’excursioneta pel Montseny i el dinar posterior en família, es convertís en un acte multitudinari i carinyós, que no oblidaré. Veu fer que em sentís apreciat, i us ho agraeixo enormement, per l’esforç que hi veu posar (de totes maneres, no soc difícil d’engalipar, jo...) i les complicitats que veu arrossegar. Fantàstic, el bloc !!! Tinc entreteniment (i feina...) per dies !!

Ahir vaig estrenar el TomTom, i va anar perfecte. Només vaig fer 42 km més dels que tenia previstos (BCN-TGN-Batea i tornada)...però no crec que fos culpa del GPS. En fi, ja ho anirem polint, això !!

Vaig acabant, que això és un rotllo. Només demano a tots els que veu fer fotos que me les passeu, que seran un bon record.

Abraçades i petons per tuttiquanti!!

VISCA LA MARIA !!!

Abans de que les vostres ments retorçades comencin a malparlar de mi, ni faré una apologia del cannabis ni tampoc de la meva cunyada. La Maria és el nom del TomTom, aquell aparell que em veu regalar entre tots, i que s'està convertint en companya inseparable de les meves expedicions a la recerca del defraudador rústic. Em parla, em diu per on he de girar, m'avisa si corro més del compte, em toca les campanes quan s'acosta una benzinera...i em porta fins a la porta de les masies que visito!!! Sí, sembla inversemblant, però li poses les coordenades (longitud i latitud) i au!, pel dret! L'únic problema és que em fa passar per uns camins...no em regalaríeu un 4x4 pel proper aniversari?? (-: (-:

SEGONA ENSARRONADA, PER SI ME N'HAVIA OBLIDAT DELS 50

No volies brou? doncs aquí en tens dues tasses!! Conxorxades les ordes de l'agrupament sota el comandament del Miki (t'estimo, Miki!) em van parar una nova trampa en la qual, no cal dir-ho, vaig caure novament de quatre grapes. I al voltant d'una taula ens vam retrobar amics i amigues que, pel cap baix, no ens vèiem des de feia 20 o 25 anys. Se'm va fer un nus a la gola en veure allà aquella fantàstica gent, que mai no he oblidat, perquè formeu part dels anys més bonics de la meva joventut. I no vaig poder evitar el pensar en tants i tants altres que no hi vau poder ser, a la terra o més enllà, pel motiu que fos. I vull creure que això servirà d'excusa per tornar-nos a trobar qualsevol dia d'aquests.
Aquí teniu un parell de fotos amb els assistents, per anar fent boca (falta el Màrio i companyia, que van arribar més tard). Però, si voleu, a la url:
http://picasaweb.google.es/capcapu/RETROBADAAMICSAELLCRPH?authkey=V_BsV8USoOU

en trobareu una colla més.
Ah! me n'oblidaba! el Miki i els seus amics (la Miki's Brothers Big Band) em van fer un regal inoblidable: una gravació d'aquella cançó que cantàvem tan sovint, "Ja me'n vaig d'excursió". La podreu escoltar clicant el triangle blau de l'enllaç de més avall.
Gràcies, amics!!!


boomp3.com

L'AMIC ALFONS MONTER (UN D'AQUELLS RAIERS)

L'amic Alfons va penjar una foto dels Raiers de l'any 1979, i en Víctor li va respondre que potser ens hauria de dir qui era, per als que no el coneixien. Doncs l'Alfons és el nano tirant a rosset que hi ha entre la Carmela i jo, assegut al terra. Ara ja no és ni tan nano, ni tan rosset... i aquí teniu una foto d'ell i la seva família (l'Àngels i la petita Bruna). Ens envien records des de Folgueroles!

Una abraçada molt gran, Alfons!!

EL PERQUÈ DE "CAPCAPU"

Així m'ho han explicat i així us ho repeteixo:
Com suposo recordeu, la nostra besàvia materna (la mare del iaio Josep Maria) era cubana, i això feia que el iaio es relacionés amb la seva família en castellà. Quan vaig néixer jo, no em deien Ferran, noooorrrrrr!!!, sinó "Fernandu" (va ser el meu primer trauma d'infantesa...i em va costar anys de reivindicacions que se'm normalitzés el nom). Quan vaig començar a dir les primeres bestieses, suposo que em devia sortir algun so gutural per reproduir el meu "nom", que van identificar com a "capcapu". I així va quedar. E si non é vero, é ben trobato...
I un altre dia us parlaré de la meva habilitat innata per xiular "El puente sobre el río Kwai"...
Nota: per als despistats, els de la foto són els iaios Josep Maria i Mercè, els pares de la mama.