Ja en fas 50.Com passa el temps cosinet! Quantes coses viscudes en aquests anys, quants records. Sembla que era ahir quan anavem d'excursió amb els teus amics dels Escolapis, el Miquel, el Josep, el Quim, el Xavier i jo portava les meves amigues de l' Institut, la Maite i companyia. Ha plogut una mica des de llavors, han passat moltes coses en les nostres vides que ens han distanciat tot i sabent que estavem tan a prop , però la vida és així i cadascú ha de seguir el seu camí.
Tu has estat el meu germà gran (que no tinc), per si no en tenies prou (ja no en ve d' una) perquè casa Pàmies era casa de tots i la tieta Núria, la mare de tots. Si les parets parlessin quantes coses podrien explicar... berenars, sopars, ens quedem a dormir, ens disfressem...
I ara, com qui no vol la cosa, ja has arribat als 50 (ara que no em sent, jo en tinc un a casa que també els té) .
Per molts anys Ferran.T' estimo.
Petons per tu, la Isa i l'Arnau .
Petons per tu, la Isa i l'Arnau .
Esther Riudor i família.
