La importància del germà gran

Fins i tot al refranyer hi ha una jerarquia per als mesos, quan diu: El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu.

I si el refranyer, experimentat i saberut com és, fa això amb els mesos, què no ha de fer la natura amb els germans, i més quan aquesta corrua és de 8 exemplars?

Doncs jo sempre he pensat que el germà gran és una figura cabdal en el desenvolupament d'una família i en el bon derivar dels integrants més menuts.

El gran és qui ha d'anar obrint camí, és qui ha d'aprendre amb avidesa i prestament, perquè dels seus coneixements beuran els germans més petits. És important que obri portes i, que a més, sàpiga portar els altres cap aquells senders que no acaben en un cul de sac.

Cada germà té el seu paper, sens dubte. I cada un, irrepetible i del seu temple, ajuda a conformar la bombolla familiar. Però avui toca destacar les virtuts del Ferran, el tete, el gran.

És ben cert que els primers referents que tenim són els pares. El primer mirall on emmirallar-nos. Després també els mestres tenen un paper important. Però, com qui no vol la cosa, els germans, i especialment el gran quan exerceix de germà gran, és el referent més pròxim, el que tenim més a mà per fixar-nos.

He de dir que em sento molt orgullós d'haver tingut un germà gran com el Ferran, que ha obert molts senders cap on m'he pogut acostar per aprendre a viure.

Gràcies, germà gran!

Apa, m'acomiado amb una bona música de fons...