felicitats Ferran

Ferran, Ferran.... abans de res, per suposat, moltes felicitats coetani meu !!!!
Cony si has fet camí ja, de fet, ja estem en aquella fase que quan et gires veus que tens més camí per darrera que el que queda per davant.
Imagino que ara l’adient seria una reflexió sobre el pas del temps, com passa de ràpid, algun record comú juràssic dels escolapis o millor de l’MCJ, tot adobat amb una cita literària indicativa que el millor està per venir, que encara ets –som- joves i que el temps és solament una il.lusió i que si la joventut de l’esperit i altres collonades.
Doncs mira, ens ho estalviem.
Sí m’agradaria saber que has estat fent tots aquests anys, si la vida ha estat benvolent amb tu, si encara fotografies choves (els darrers records sobre el tema encara eren anal.logics!!!), si tal dia com avui faràs balanç de la teva vida, si penses iniciar alguna activitat nova que tinguessis reservada per la maduresa o millor encara, si amb l’excusa del canvi de número, trenques radicalment amb la vida que portes , deixes l’ecologia i et passes a la física quàntica o te’n vas allunyant-te nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, etc.etc.
M’agradaria saber si encara toques la guitarra (per cert, mai t’agrairé prou la paciència pels acords que em vas ensenyar) i si, per fi, has pogut treure "paraules d’amor".
M’agradaria saber si has fet alguna animalada important en aquest temps de la que et sentis especialment cofoi
I també m’agradaria saber si t’importa realment fer 50 anys, si ja estàs calb i si ens trobes a faltar a aquells amics que érem i ara no estem
Mira estimat Ferran, ja saps que el mon no avança, gira i per tant ves a saber en quina nova volta ens tornarem a trobar però tinc clar que m’agradarà , que enyoro aquelles glorioses canastas nocturnes i que els moments que hem compartit en el passat els considero de lo bo bo que m’ha passat
Ras i curt,et diré que amb tant de fill de puta que hi ha pel mon per morir-se, me’n alegro que encara estiguis aquí.
Et desitjo tota la felicitat possible i raonable
Et desitjo que no t’avorreixis mai.
Encaixa aquesta abraçada virtual del teu amic
Josep Clotet